El mòbil ens acompanya des que ens despertem fins que ens anem a dormir; les notificacions es barregen amb la feina, les xarxes socials i les converses diàries en una rutina cada vegada més hiperconnectada.
Sovint tenim la impressió que sempre hi ha alguna cosa més per revisar, respondre o mirar. En aquest context, no és estrany que moltes persones es preguntin com reduir el temps de pantalla o com fer una veritable desconnexió digital.
Aquest canvi en la nostra relació amb les pantalles planteja cada vegada més preguntes sobre el benestar digital i l’equilibri entre la vida online i la vida fora de la tecnologia. Fins a quin punt estem realment connectats… i fins a quin punt comencem a sentir-nos saturats?
Per entendre millor aquest fenomen i els seus efectes en la vida quotidiana, vam decidir abordar-lo des d’una perspectiva psicològica i parlar amb una especialista que treballa directament amb persones que experimenten aquest tipus d’inquietuds.
La psicòloga general sanitària i neuropsicòloga Doina Gherta Gavrilita explica que aquesta preocupació és cada vegada més freqüent:
“Pel que fa a la necessitat de desconnexió, vivim en una era profundament digitalitzada que ha transformat els nostres estils de vida. Aquest canvi representa un repte constant, tant a nivell personal com social. En el meu entorn laboral —format majoritàriament per joves, famílies i professionals— hi ha una creixent preocupació sobre l’ús adequat de les pantalles, el temps d’exposició, els efectes en la salut mental i l’impacte del contingut digital en les nostres relacions socials.”
A partir d’aquesta reflexió, explorem què és realment la desconnexió digital, com afecta la hiperconnectivitat al nostre benestar i quins senyals poden indicar que necessitem una pausa.
La desconnexió digital és realment una necessitat?
En els darrers anys, cada vegada més persones parlen de desconnexió digital com una manera de recuperar l’equilibri en un entorn marcat per la hiperconnectivitat. Tanmateix, també sorgeixen dubtes: és realment necessari desconnectar de la tecnologia o es tracta simplement d’una tendència associada al benestar i a l’autocura?
El debat no gira tant al voltant d’eliminar la tecnologia com de comprendre com ens hi relacionem. Segons explica la psicòloga Doina Gherta Gavrilita, el punt de partida és l’autoconeixement i observar com ens afecten els nostres propis hàbits digitals:
“Des de la meva perspectiva professional, considero fonamental l’autoconeixement i la capacitat crítica envers els nostres propis hàbits. La desconnexió digital esdevé necessària per a aquelles persones que perceben un ús excessiu de les pantalles i experimenten malestar, ja sigui perquè treballen tot el dia davant de pantalles, perquè aquest consum no els aporta valor o perquè interfereix amb les seves responsabilitats, activitats o interessos personals. L’evidència científica indica que més que la quantitat de temps, el que realment importa és el tipus d’ús que fem de les tecnologies.”
El que sembla clar és que la preocupació pel benestar digital està creixent. Moltes famílies, professionals i joves comencen a preguntar-se si el ritme constant d’estímuls digitals està afectant el seu descans, la seva capacitat de concentració o la seva manera de relacionar-se amb els altres.
Per això, la desconnexió digital hauria d’entendre’s com part d’una reflexió més àmplia sobre com volem integrar la tecnologia en la nostra vida diària.
Com assenyala la mateixa psicòloga:
“En aquest sentit, més que una moda, la desconnexió digital reflecteix una inquietud creixent per repensar la nostra relació amb la tecnologia, tot i que la seva necessitat dependrà de cada persona i context.”
Quan la hiperconnectivitat comença a passar factura
L’ús constant de dispositius digitals forma part de la vida quotidiana. Treballem davant de pantalles, ens informem a través del mòbil i utilitzem les xarxes socials per comunicar-nos o entretenir-nos. Aquesta presència contínua d’estímuls digitals fa que moltes persones se sentin cada vegada més saturades i amb dificultats per desconnectar mentalment.
A la consulta, aquest fenomen es reflecteix cada vegada amb més claredat. Com explica la psicòloga Doina Gherta Gavrilita:
“En la meva experiència clínica, he observat un augment significatiu de persones que expressen malestar relacionat amb l’ús excessiu de xarxes socials i la hiperconnectivitat. Aquesta preocupació es presenta tant en joves com en persones adultes, famílies i professionals.”
Un dels aspectes que més influeix en aquest malestar no és únicament el temps que passem davant de les pantalles, sinó el tipus de continguts que consumim i com influeixen en la nostra percepció de la realitat.
“Els conflictes no sempre deriven del temps d’ús, sinó també del tipus de consum i de les seves conseqüències psicològiques. Un fenomen freqüent és la comparació constant amb els estils de vida idealitzats que es mostren a les xarxes: viatges constants, cossos perfectes, rutines d’exercici exigents o experiències de consum inabastables.”
“Aquestes referències, sovint irreals o inabastables per a totes les classes socioeconòmiques, generen expectatives poc realistes i condueixen a emocions com frustració, baixa autoestima, ansietat o insatisfacció corporal.”
A més, no hem d’oblidar que moltes plataformes digitals estan pensades precisament per captar i mantenir la nostra atenció durant el màxim temps possible:
“Tot i que moltes persones se senten responsables del seu ús excessiu, no podem obviar que les plataformes estan dissenyades per maximitzar el temps d’ús de la plataforma, generant hàbits difícils de trencar.”
Identificar quan la hiperconnectivitat comença a afectar el nostre benestar és, sovint, el primer pas per recuperar un equilibri més saludable.
La sobrecàrrega digital: per què ens sentim mentalment saturats
Moltes persones descriuen una sensació difícil d’explicar: cansament mental, dificultat per concentrar-se o la impressió que la ment mai acaba de descansar. Aquesta fatiga digital sol anar acompanyada d’una sensació de ment saturada: massa informació, massa interrupcions i poques pauses reals per descansar.
La psicòloga Doina Gherta Gavrilita ho explica així:
“Moltes persones arriben amb sensacions d’esgotament, irritabilitat o dificultat per concentrar-se, i tot i que de vegades ho relacionen amb l’ús de pantalles, en realitat hi ha factors més amplis en joc: l’autoexigència, el ritme accelerat del dia a dia, la necessitat d’estar disponibles tot el temps o la manca d’espais reals de descans.”
“En la meva experiència, la sobrecàrrega digital no sol ser l’origen del malestar, sinó més aviat un element que l’intensifica o el manté.”
“Les pantalles en si no són el problema. De fet, poden ser eines útils, espais de connexió o fins i tot una via d’escapament. Però quan l’ús es torna automàtic, sense pauses, i es barreja constantment allò laboral amb allò personal, el cervell no té marge per desconnectar, i això genera una sensació constant de saturació.”
En aquest context, els símptomes que apareixen no solen ser nous:
“A nivell psicològic, més que ‘nous trastorns’, el que veiem són expressions actuals d’allò que ja coneixem: estrès, ansietat, dificultats per dormir, fatiga mental.”
Comprendre aquesta dinàmica és important perquè permet replantejar la idea de la desconnexió digital. No es tracta necessàriament d’eliminar la tecnologia, sinó de recuperar moments de pausa que permetin al cervell descansar del flux constant d’estímuls.
Els senyals més habituals de sobrecàrrega digital
No sempre és fàcil adonar-se de quan l’ús de les pantalles comença a afectar el nostre benestar. Els hàbits digitals s’integren de manera tan natural en la rutina diària que a vegades costa distingir entre un ús normal de la tecnologia i una relació que comença a generar malestar.
Tal com assenyala la psicòloga Doina Gherta Gavrilita:
“Primer de tot, és important destacar que no existeix una fórmula màgica ni uns consells tancats per a tothom; per això torno a insistir en l’autoconeixement: saber què li funciona a cada persona i ser capaç de reconèixer com se sent.”
Entre els senyals més habituals es troben:
- Dificultat per concentrar-se o sensació constant d’estar en alerta
- Irritabilitat, ansietat o canvis d’humor relacionats amb l’ús de dispositius
- Necessitat constant de revisar el mòbil o les xarxes socials
- Mal de cap freqüent, molèsties visuals o tensió muscular (sobretot al coll i a les espatlles)
- Descuidar activitats importants, relacions personals o interessos que abans resultaven plaents
- Comparació constant amb altres persones a les xarxes socials, afectant negativament l’autoestima i l’estat d’ànim
- Que l’ús de dispositius interfereixi amb el son, dificultant adormir-se o provocant despertars nocturns per revisar notificacions
Detectar aquests senyals no significa necessàriament que existeixi un problema greu, però sí que pot ser una oportunitat de millora, com resumeix la psicòloga:
“Si algun d’aquests senyals apareix de manera recurrent, pot ser un bon moment per plantejar-se una pausa digital i explorar noves formes de relacionar-se amb les pantalles.”
Què és la “desintoxicació de dopamina” i què diu realment la ciència?
En els darrers anys s’ha popularitzat a les xarxes socials i en articles de benestar el concepte de “desintoxicació de dopamina”, una pràctica que promet millorar la concentració, la motivació o la salut mental mitjançant la reducció radical d’estímuls com les xarxes socials, els videojocs o fins i tot alguns tipus d’entreteniment.
Aquest terme s’ha popularitzat especialment en continguts sobre benestar, productivitat i ús de pantalles.
La psicòloga Doina Gherta Gavrilita ho explica de manera clara:
“La ‘desintoxicació de dopamina’ és una pràctica pseudocientífica que consisteix a abstenir-se temporalment d’activitats que generen plaer immediat per ‘reiniciar’ el sistema de recompensa cerebral. Tot i que s’ha popularitzat com a mètode per millorar la concentració i el benestar, la seva base científica és feble.”
“Des d’un punt de vista científic, la dopamina és un neurotransmissor clau per a funcions vitals i no s’‘acumula’ ni necessita ‘desintoxicació’.”
El que sí que pot tenir un impacte positiu en el benestar és reduir l’exposició constant a estímuls digitals i crear moments de descans mental.
“Limitar l’ús de pantalles o xarxes pot ajudar a reduir la sobreestimulació i millorar la salut mental, però això es deu a canvis en els hàbits, no a un canvi químic en el cervell.”
Per això, més que parlar de “desintoxicació”, molts especialistes prefereixen centrar-se en la idea d’hàbits digitals més equilibrats i en la importància de crear espais sense pantalles en la rutina diària.
“En resum, la ‘desintoxicació de dopamina’ és més aviat una eina divulgativa per fomentar la consciència sobre els nostres hàbits digitals que no pas un procés biològic real.”
Per què la natura ajuda a desconnectar de veritat
Quan es parla de desconnexió digital, moltes persones imaginen simplement apagar el mòbil durant un temps. Tanmateix, diversos estudis sobre benestar assenyalen que no només importa reduir el temps de pantalla, sinó també com utilitzem aquest temps que recuperem.
En aquest sentit, el contacte amb entorns naturals pot tenir un paper important. Passar temps a l’aire lliure, lluny d’estímuls constants, ajuda a canviar el ritme habitual del dia a dia i facilita un tipus de descans mental que sovint resulta difícil de trobar en contextos urbans o digitals.
La psicòloga Doina Gherta Gavrilita explica alguns dels beneficis que pot tenir aquesta experiència:
“Passar temps a la natura sense pantalles aporta beneficis clars per a la salut mental. Està demostrat que ajuda a reduir l’estrès, millora l’estat d’ànim i afavoreix una sensació de calma i benestar general.”
A més de l’impacte emocional, els entorns naturals afavoreixen processos cognitius:
“També s’ha observat que passar temps en entorns naturals millora l’atenció i la concentració.”
En reduir-se la quantitat d’estímuls simultanis, resulta més fàcil recuperar la sensació de presència i descans mental.
“Diversos estudis mostren que les persones que passen més temps en entorns naturals tendeixen a reportar menys símptomes d’ansietat i depressió. La natura ofereix un espai de desconnexió, presència i benestar que sovint falta en la vida diària.”
“En definitiva, no és una solució màgica ni substitueix un acompanyament professional quan és necessari, però sí que pot formar part d’un estil de vida més equilibrat i conscient.”
Desconnectar en família: menys pantalles, més connexió
El debat sobre l’ús de pantalles no afecta només adults. Cada vegada més famílies es pregunten com reduir l’ús del mòbil o dels dispositius a casa.
En un entorn on les pantalles són presents en gairebé tots els espais —feina, escola, oci—, el temps digital comença a substituir moments de conversa, joc o descans compartit. Recuperar moments sense dispositius pot convertir-se així en una manera de tornar a experiències més simples: una conversa tranquil·la, una activitat a l’aire lliure o simplement temps compartit sense distraccions digitals.
La desconnexió digital en família implica crear espais on el mòbil o les xarxes socials no ocupin el centre de l’atenció. Aquests moments també permeten reforçar els vincles i afavorir interaccions més directes entre les persones.
Com assenyala la psicòloga Doina Gherta Gavrilita:
“Compartir aquests espais amb altres persones —ja sigui en família, amb amistats o en activitats comunitàries— afavoreix la connexió social, millora la comunicació cara a cara i reforça el sentiment de pertinença.”
Aquest tipus d’experiències també pot ser especialment valuós per als nens i adolescents, que creixen en un entorn digitalitzat des d’edats molt primerenques. Moments sense pantalles permeten desenvolupar la creativitat, enfortir els vincles familiars i recuperar formes d’oci que no depenen de dispositius.
En definitiva, desconnectar en família no consisteix tant a prohibir la tecnologia com a equilibrar-la amb altres activitats que fomentin la presència, l’atenció compartida i el temps de qualitat junts.
Activitats senzilles que ajuden a reduir el temps de pantalla
En la pràctica, els especialistes coincideixen que els canvis sostenibles solen ser progressius, i una de les estratègies més útils consisteix a substituir alguns hàbits digitals per activitats que també aportin benestar.
No es tracta d’eliminar la tecnologia, sinó de recuperar espais on l’atenció no estigui constantment dirigida cap a una pantalla. Caminar, llegir, practicar esport, dedicar temps a un hobby o simplement conversar sense interrupcions poden convertir-se en petites pauses que ajuden a reduir el flux constant d’estímuls digitals.
En paraules de la psicòloga Doina Gherta Gavrilita:
“En lloc de buscar solucions extremes o fórmules màgiques, és més útil apostar per alternatives recolzades per la ciència, com una moderació realista en el temps davant de pantalles, la substitució conscient d’hàbits digitals per activitats que també ens aportin (esport, hobbies, moments de descans).”
En aquest sentit, moltes persones descobreixen que dedicar temps a activitats senzilles —com passejar a l’aire lliure, llegir un llibre o practicar algun tipus d’activitat física— no només ajuda a reduir el temps de pantalla, sinó que també millora la sensació de benestar i la capacitat de concentració.
L’objectiu no és omplir cada moment lliure amb noves activitats, sinó recuperar moments de descans real. Petits canvis en la rutina diària poden marcar una diferència important a llarg termini.
Com començar una desconnexió digital sense culpa
Per a moltes persones, un dels obstacles més grans a l’hora d’intentar reduir l’ús del mòbil o de les xarxes socials no és la manca d’intenció, sinó la sensació que desconnectar pot tenir conseqüències negatives: perdre informació important, no respondre a temps o sentir que s’està fallant a les expectatives de disponibilitat constant.
La psicòloga Doina Gherta Gavrilita ho planteja així:
“El primer és entendre que descansar del digital no és un fracàs ni una renúncia, sinó una forma d’autocura.”
En lloc d’aplicar mesures dràstiques, sovint és més útil començar amb petits gestos quotidians que redueixin el temps de pantalla de manera gradual i permetin observar com respon el cos i la ment quan disminueixen els estímuls digitals.
“Un bon començament pot ser establir pauses petites i assumibles: per exemple, deixar el mòbil en una altra habitació durant un àpat o fer una caminada curta sense auriculars. Es tracta de crear moments de presència sense estímuls digitals, no de fer un canvi radical.”
Amb el temps, aquestes pràctiques poden convertir-se en hàbits que ajudin a recuperar una relació més equilibrada amb la tecnologia.
“La desconnexió digital no és una obligació ni un repte que s’hagi de complir a la perfecció: és una pràctica personal que es construeix a poc a poc, amb amabilitat i sense culpa.”
Conclusió: desconnectar no significa desaparèixer
No, parlar de desconnexió digital no significa que rebutgem el progrés, ni renunciar als avantatges d’estar connectats. Més aviat es tracta de replantejar com utilitzem la tecnologia i quin lloc ocupa en la nostra rutina diària.
Sovint comença amb gestos petits: parar atenció a com ens sentim en utilitzar el mòbil, introduir pauses durant el dia o recuperar activitats que ens permetin descansar del flux constant d’estímuls digitals.
Com resumeix la psicòloga Doina Gherta Gavrilita:
“No es tracta d’eliminar completament la tecnologia, sinó d’utilitzar-la amb més consciència.”
En definitiva, desconnectar no és desaparèixer del món digital, sinó recuperar la capacitat de decidir quan volem estar connectats i quan necessitem un moment de pausa.
Desconnectar no és fugir. És recuperar presència.
Agraïm a Doina per compartir la seva experiència professional i ajudar-nos a entendre millor els reptes que planteja la nostra relació actual amb les pantalles. Gràcies pel teu temps i col·laboració!
Doina Gherta Gavrilita és psicòloga general sanitària i neuropsicòloga a Atzavara-Arrels, una entitat social amb la qual treballa impulsant projectes de caràcter social, acompanyant les persones des d’una mirada integradora.
La seva pràctica professional està profundament marcada pels seus compromisos com a activista feminista i antiracista, des d’on acompanya les persones des d’una perspectiva social que promou el canvi i la justícia.
Creu en el poder de l’autoconeixement, la consciència crítica i la transformació social per construir benestar individual i col·lectiu. El seu objectiu és acompanyar processos que no només millorin la salut mental, sinó que també contribueixin a un món més just i equitatiu.
